Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva dorigen polonès, esdevé tot duna conscient de la follia de lAlemanya nazi, cosa que lobliga a marxar-ne i refugiar-se a França. Però això és només linici dun viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a lúltim moment van veure en la França dels drets de lhome un recer de lantisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.
En un intent dexplicar (i segurament també dexplicar-se i reconstruir-se, en tant que supervivent de la persecució antisemita), lautora descriu la teranyina de connivències amb el feixisme de la França dels anys 40, feta de mesquineses i traïcions per part dun sector de la població que de larbre caigut en fa estelles, però també lesforç i la solidaritat daquells que són conscients del pla de destrucció fredament orquestrat, i que, de manera individual o organitzada, shi oposen activament, proporcionant protecció i amagatall, o es neguen a col·laborar amb les autoritats alemanyes.
És a aquests humils ciutadans, resistents anònims al règim totalitarista, que Françoise Frenkel dedica Una llibreria a Berlín.
Ben poc sabem de Françoise Frenkel, més enllà del que ella mateixa ens ha transmès en lúnica obra que ha escrit. La passió per la literatura i la convicció que es pot construir una entesa entre els pobles a partir de la cultura la portaran a crear una llibreria francesa al Berlín dentreguerres, malgrat els mals auguris dels qui intenten dissuadir-lan i els obstacles de tota mena als quals haurà de fer front. De seguida La Maison du Livre esdevindrà un focus defervescència cultural durant els anys 20 i 30, la intensitat dels quals queda palesa en el llibre que teniu a les mans.
