- Editorial:
- BARCANOVA
- Any d'edició:
- 2006
- Matèria
- Novel.la
- ISBN:
- 978-84-489-1943-6
- Pàgines:
- 240
TRUCADES DES DEL CEL
FOLK, JORDI
Primera part
De la terra...
1. Lectura del testament del difunt Giambattista Della Chiesa
2. «Parlami d?amore, Mariú»
3. Telefonate
Prima telefonata
Seconda telefonata
Terza telefonata
Quarta telefonata
Quinta telefonata
Sesta telefonata
Settima telefonata
Ottava telefonata
Nona telefonata
Decima telefonata
Undicesima telefonataDodicesima telefonata
Segona part
? Al cel
1. Sense paraules
2. «L?aurora di bianco vestita»
3. Telefonate
Prima telefonata
Seconda telefonata
Terza telefonata
Quarta telefonata
4. Epíleg
Si els humans rebéssim el do de parlar amb els nostres difunts, habitants afortunats del paradís, entendríem el missatge? O bé, eterns infeliços, hi abocaríem el nostre infern?
A la frenètica ciutat de Nàpols, on la vida penja d?un fil dels extrems del qual estiren àngels i dimonis, en Giambattista Della Chiesa demana, com a darrera voluntat, de ser enterrat amb el seu fidel telefonino. Quan, al tercer dia d?haver traspassat, sona el vell aparell telefònic de la família i en Giambattista anuncia que és al paradís i està bé de salut, una allau de gent sepulta la ciutat i ho arrasa tot, com una nova erupció del Vesuvi.
Amb la mirada i l?esperit d?un infant, amb la imaginació desbordant que caracteritza la seva obra, l?autor construeix una paràbola agredolça sobre el darrer sentit de l?existència, una tragicomèdia de sentiments exultants i vibrants que, com en les velles pel·lícules del neorealisme italià, provoca alhora les rialles i les llàgrimes del lector. A la crítica d?una societat narcisista i precipitada, en el declivi d?una civilització deshumanitzada, Folck hi contraposa un paradís de ciutats mai descrites, on els grans creadors continuen exercint el seu magisteri o on tothom cerca el bé i la felicitat dels altres. Trucades des del cel és una novel·la inclassificable, insòlita, que esdevé una crida urgent a la pau, a la tolerància, a l?entesa entre els pobles, a un viure espiritual on el «ser» prevalgui sobre el «tenir», un cant d?esperança perquè els idíl·lics jardins del paradís reneixin en el nostre vell i dolgut món.
