TANYA I EL ANEGUET LLEIG

Quan la professora de ballet, la senyoreta Foley, tria la Tània per fer el paper principal de L'aneguet lleig en el Festival de Primavera, la Tània es pregunta: "Per què jo? Si només sóc la Tània". Des de bon començament, els assaigs són durs. Cal aprendre tantes coses! La Tània se sent maldestre. O pot ballar bé de cap de les maneres. "Pobre Tània!", sent que algú xiuxiueja, "és ben bé un aneguet lleig". Al final, pocs dies abans de l'estrena, la senyoreta Foley decideix parlar amb la Tània. "Has de ser l'aneguet lleig", li diu, "has de sentir les burles dels nens, les fulles que cauen, el gel que s'endureix al teu voltant. Després, a la primavera, mira't a l'estany: què hi veus?" Amb la inestimable ajuda de les delicades aquarel·les de Satomi Ichikawa, aquesta darrera història de Patricia Lee Gauch sobre la petita ballarina, és un missatge ple de significats sobre el cigne que espera emergir de l'interior de tots els joves.