SOLDATS DE SALAMINA

«Va ser un afusellament massiu,

probablement caòtic...El pare conservava a casa la samarra i els pantalons que

duia quan l'afusellaren, me'ls va ensenyar moltes vegades...» Eren els darrers

mesos de la Guerra Civil i les tropes republicanes es retiraven cap a França,

quan algú, enmig de la fugida desesperada, va decidir executar un grup de

presos franquistes. Entre ells hi havia Rafael Sánchez Mazas, fundador i

ideòleg de la Falange Española, i qui sap si un dels responsables directes del

conflicte fraticida. Gràcies a l'anònim soldat republicà d'estranya mirada que

li va perdonar la vida, a l'ajut d'uns

pagesos de l'entorn, i, probablement, a la seva bona estrella, Sánchez Mazas

es va salvar fent vida de bosquerol, en companyia d'alguns desertors i

durant uns mesos, fins a l'arribada dels nacionals. Aquesta és una història que

va correr molt després de la guerra, qualsevol que hagués conegut Sánchez

Mazas la conexilla, perquè l'explicava a tothom. Molta gent es pensava que

era mentida. I, en realitat, encara hi ha qui ho pensa.