«Va ser un afusellament massiu,
probablement caòtic...El pare conservava a casa la samarra i els pantalons que
duia quan l'afusellaren, me'ls va ensenyar moltes vegades...» Eren els darrers
mesos de la Guerra Civil i les tropes republicanes es retiraven cap a França,
quan algú, enmig de la fugida desesperada, va decidir executar un grup de
presos franquistes. Entre ells hi havia Rafael Sánchez Mazas, fundador i
ideòleg de la Falange Española, i qui sap si un dels responsables directes del
conflicte fraticida. Gràcies a l'anònim soldat republicà d'estranya mirada que
li va perdonar la vida, a l'ajut d'uns
pagesos de l'entorn, i, probablement, a la seva bona estrella, Sánchez Mazas
es va salvar fent vida de bosquerol, en companyia d'alguns desertors i
durant uns mesos, fins a l'arribada dels nacionals. Aquesta és una història que
va correr molt després de la guerra, qualsevol que hagués conegut Sánchez
Mazas la conexilla, perquè l'explicava a tothom. Molta gent es pensava que
era mentida. I, en realitat, encara hi ha qui ho pensa.
