SI NO DIUS FORT EL MEU NOM EM CONDEMNES PER SEMPRE

"En la poesia que el lector té entre les mans, poderosament
intuïtiva, cada paraula pesa com mil paraules alhora, cada
síl·laba batega oberta, sense límits, respira amb l’alenada
sensual i pura de totes les cordes del sensori. Un espai, en
definitiva, on alça el vol un dels grans poders de la imatgeria
poètica de Vicens: la seva capacitat de fondre el concret i
l’abstracte en versos tallants, vivíssims. Els seus versos, cisellats,
punyents, flueixen tendres i alhora enverinats com la
saba de l’escorpí. Poques veus poètiques d’avui, i no només
parlo de les que ho fan en llengua catalana, atresoren la
força imaginativa de Vicens, capaç d’hibridar la narració més
humil i realista de la vida amb el misteri de l’esclat d’una flor;
poques, també, contemplen una intensitat tan despullada,
sotsobrant i demolidora com la que fa niu a la mar dels seus
versos. Endinseu-vos-hi doncs, salpeu a la recerca de desigs
i naufragis. Només aleshores coneixereu de debò què és la
veritable poesia". (Del pròleg de Jaume Pont).