El silenci no és l'absència de paraula, sinó que és un element necessari i fecund en la vida humana. De fet, el silenci ha estat objecte de reflexió al llarg de la història del pensament i molts filòsofs i literats han lloat el seu caràcter edificant i constructiu. El silenci és una porta d'accés a la interioritat, al misteri del món i al misteri de l'altre. No obstant això, el silenci ha estat foragitat de la vida humana, de les relacions quotidianes. Vivim immersos en un soroll continu i asfixiant on els espais de silenci són molt fugissers i la paraula humana queda emmascarada per sons de tot tipus. Hem exiliat el silenci de la nostra vida i aquest exili només pot ser negatiu. Descobrir la dignitat del silenci, desvelar el seu caràcter edificant i constructiu, navegar pels diferents tipus de silenci, heus aquí l'itinerari que esbossem en aquest llibre. El pensament autèntic neix de la contemplació i la contemplació es cova en silenci. De la cultura del soroll, quin tipus de pensament pot emergir?
