ROSA DE CENDRA

L’Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I amb l’instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s’organitzen i l’estat activa la reacció. Catalunya viu moments de pors i d’incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l’Albert viu les violentes contradiccions d’una època convulsa que desemboca en la Setmana Tràgica del 1909.

Barcelona serà una rosa de foc però també una rosa de cendra.
«Escoltava l’Enric, escoltava el pare, escoltava l’Avel·lí, cada dia més indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb els revolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables piròmans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes i els socialistes, que havien atiat el foc i després no l’havien sabut apagar, sí, amb tothom, però també amb un estat cec i violent que ofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta s’adonava que el pare i els germans parlaven el mateix idioma, i que aquell idioma no era el seu».