QUINCALLA.

Una de les qualitats unànimement reconegudes de la prosa de Víctor Català és la riquesa de vocabulari. A Quincalla s'apleguen per primera vegada un miler d'adagis dels molts que ella va escriure durant les nits d'insomni dels seus anys finals i amb els quals volia conservar mots genuïns del català, en perill d'extinció. "A Catalunya cada dia es moren paraules", es lamentava Caterina Albert mentre treballava en aquest recull, inèdit, de rodolins, que presentem ara per primer cop convenientment glossats i explicats. Cent anys després de la publicació de Solitud, la novel·la més emblemàtica de Víctor Català, aquest recull ens permetrà redescobrir la riquesa de la seva prosa tot jugant amb la Quincalla. Perquè, com diu un dels adagis, "La bona paraula amaneix la taula".Víctor Català, pseudònim literari de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869 - 1966), ha estat una de les escriptores més destacades de les lletres catalanes. A banda de novel·les com Solitud -un dels títols fonamentals de la literatura catalana del qual enguany se celebra el centenari de la seva publicació- o Un film (3.000 metres) i reculls com Drames Rurals, Caires Vius, La mare balena, Contrallums i Vida Mòlta, va conrear també la poesia, el teatre i el gènere brevíssim de l'adagi.