«La constant repetició de paraules i imatges, en gran part comunes a "Nou Salms" i "In hora mortis", fa que sigui gran la temptació de buscar-los un significat concret. No crec, però, que tingui sentit buscar una simbologia ordenadora en una poesia que poua bàsicament de l'irracional. (...) En tot cas, si comptabilitzem la freqüència d'aparició de les paraules més utilitzades del present volum, trobem que, molt per damunt de termes constantment repetits com "negre", "nit", "mort", "turment", "por", els quatre conceptes més utilitzats són el pronom de primera persona del singular, el verb "ser", el possessiu de primera persona del singular i el binomi "Déu/Senyor". Segons això, el missatge inconscient que ens hauria deixat Bernhard es resumiria en la frase: "Jo sóc el meu Déu".» De l'epíleg de Ramon Farrés
