La música ens trasllada a les altures i a les profunditats de l'emoció. Ens pot persuadir de comprar alguna cosa o recordar-nos la nostra primera cita. Ens pot treure de la depressió quan no hi ha altra cosa que ho faci. Ens pot fer ballar sense parar. Però el poder de la música va molt molt més enllà. Efectivament, la música ocupa moltes més àrees del nostre cervell que el llenguatge dels humans som una espècie musical. Compassius i absorbents, els contes d'Oliver Sacks sobre persones que s'han d'adaptar a les més diverses malalties neurològiques han canviat substancialment la manera com pensem els nostres cervells i l'experiència humana. A Musicofília, l'autor examina el poder de la música a través d'experiències individuals de pacients, músics i gent ordinària: trobem els casos d'un home a qui va tocar un llampec i que de sobte es va sentir impel"lit a convertir-se en pianista als 42 anys; el dels nens que pateixen la síndrome de Williams, que tenen un sentit hipermusical des del naixement; el de les persones amb «amúsia», per a qui una simfonia sona com un concert de pots i paelles, i el d'un home la memòria del qual només abraça només un arc temporal de set segons, per a tot excepte per la música.
