LOS FÒSSILS (AL RAS)

Joan Todó (La Sénia, 1977) se ns presenta amb un primer llibre que no és, precisament, el llibre d un debutant. Més com a final de camí i com a porta d entrada a un altre, aquests poemes han d acabar donant més fruits tan intensos i perfectes com el que aquí presentem. Passat pel sedàs acadèmic de la Teoria Literària i la Literatura Comparada, però alimentat, sobretot, per l anarquisme del lector de criteri i sense reserves i del degustador hedonista de la vida que aporta el pes continental necessari a la matèria creativa, aquests Los fòssils (al ras) ens arriben amb una maduresa estranya en un poeta que per defecte generacional podria ser considerat jove, i inèdit, i totes aquestes coses que sovint ens permeten perdonar certes defectuositats dels debutants. Així, l enfrontament paradoxal del subjecte amb el paisatge que li és propi per origen, les terres de l Ebre, i el que l acull, el contrapunt de la ciutat, teixeix una xarxa quasi perfecta amb la capacitat discursiv