L'ANY QUE VAIG TRAFICAR AMB DONES

"Sento vertigen, fàstic, impotència, ràbia i frustració. Per un moment, se me'n va el cap i desitjo a la Loveth totes les malalties venèries existents perquè, almenys, pugui contagiar els fills de puta capaços d'anar-se'n al llit al llit amb una nena de setze anys per trenta euros a la Casa de Campo i guadir així d'una subtil forma de vengança. Aquella va ser la meva primera tempesta mental. A partir d'aquella nit, i a mesura que m'endinsava en les màfies de la prostitució, tota la meva personalitat i el meu esperit van ser estomacats una vegada i una altra, fins a pervertir-se i convertir-me en un individu ressentit i furiós. Estúpid de mi, en aquell moment no podia ni imaginar que, menys d'un any després, jo mateix seria capaç de negociar la compra de nenes indígenes de tretze anys per subhastar-ne la virginitat als meus suposats prostíbuls espanyols."Sí, Antoni Salas va tenir la sang freda d'asseure's i regatejar per aquestes nenes, empassant-se la impotència i la còlera davant del fet que en el segle XXI sigui encara possible comprar i vendre persones per explotar-les sexualment. Però volia demostrar-ho.Durant un any, l'autor de Diari d'un skin s'ha fet passar per traficant de dones a la recerca de pistes de muntar el trencaclosques que descobreix aquest llibre: el del sòrdid i miserable mercat del sexe.