La nit del 19 de maig de 1972 un grup de joves a la punta oest de la Diagonal de Barcelona distreu una parella de vigilants. En aquells moments, explota una bomba sota les columnes del monument A los caídos. El soroll travessa tota la ciutat. L'endemà, els feixistes hi posen flors mentre exigeixen detencions i mà dura. La bomba, la pedra esmicolada, és l'expressió d'un poble envaït, executat, silenciat. Un poble que expressa de manera contundent el fàstic, la ràbia i els anhels. Aquesta obra ens explica la trepidant història del Front d'Alliberament Català. En el seu si, un grup de joves s'aboca a la lluita clandestina sense esperar res de concret: desitjant només la llibertat. Un grup que serà perseguit, jutjat i dispersat. Que patirà la tortura, la presó, la traïció i l'exili. Un grup, una veu, que cridarà a través d'atemptats contra símbols feixistes la seva convicció en una Catalunya lliure i igualitària. Que pensarà en el Macià que intentà alliberar Catalunya i en el Companys que la voldrà sobirana; i somiarà en la independència, com tants altres abans i després. Aquesta és la seva crònica. Sí, no hi ha dubte que la història pot ser vibrant. Aquest llibre dóna veu a una lluita tants cops silenciada. Deixeu-vos submergir en la clandestinitat de la mà dels mateixos que la van patir. La lluita armada a Catalunya existí. El FAC n'és el millor testimoni.
