EN CAURE LA TARDA

Plou, plou de manera constant. Miquel Gironès té seixanta-quatre anys i fa molt temps que viu sol. És gras, i els divendres al vespre sempre torna cansat a casa. D'ençà que se li va morir la dona, el carrer on viu ha canviat profundament i ell ja no entén el món que l'envolta.Abans era el perfecte intermediari comercial, elegant, àgil, amb sentit de l'humor, i en canvi ara és feixuc i lent. Li costa pujar i baixar l'escala de casa. Ajagut al llit, adora evocar l'Ester, la mare, el pare, que era metge i també va morir fa anys... I recorda la Rita, l'Agnès, la Patrícia, les secretàries de les ofi cines que visitava quan era jove, la Teresa i les veïnes lesbianes, el soci dels negocis tèrbols, el grup de coneguts dels dimecres al bar...Plou tota la nit. Com un Robinson urbà, atrapat en un mar de pluja i per la memòria, Miquel Gironès és el testimoni desencisat d'un món bastit amb mentides i sense perspectives de futur. Una novel·la que ens interpel·la sobre la identitat i els fonaments de l'home actual.