ELS TARONGERS DE L'INDIÀ

A l'agitada Barcelona de finals de segle XVIII, a punt de començar la Guerra Gran contra la França revolucionària, arriba en Francisco Jesús Valdés Expósito, un negre exesclau d'origen cubà. Porta una única missió que preveu enllestir ràpid: lliurar a n'Adelaida Balletbó, esposa d'un ric armador barceloní, l'herència que l'indià Narcís Deulofeu li ha deixat. El cubà també li havia de lliurar uns manuscrits i algunes cartes on es relatava la vida d'en Narcís, de llinatge bastard com delata el seu cognom.
Una trama tèrbola va ser la causant que en Narcís hagués de buscar fortuna fent les Amèriques on, un cop establert, es va fer ric amb el negoci de la grana. Després de trenta anys, decideix tornar a Barcelona, però, malauradament, la mala fortuna i un destí que sembla riure's del protagonista fa que aquest trobi la mort durant el viatge. Abans de morir, encarrega al seu amic Francisco Jesús que escrigui la seva història.
Poc sospitava el fidel Francisco Jesús els dramàtics esdeveniments que el relat d'en Narcís desfermaria i les conseqüències que ell mateix patiria en una ciutat plena de conspiradors.
Anys endavant, ja avançat el segle XIX, aquest relats i les escriptures que feien referència a un taronger situat extramurs de Barcelona foren confiats a en Rossend Arús, personatge històric que arribà a ser Gran Mestre de la maçoneria catalana, el qual els guardà en secret dins la seva extensa biblioteca perquè no veia arribat el moment de fer-los públics. Mort Rossend Arús, un editor que també seguia els preceptes de la maçoneria trobà l'amagatall d'aquestes cartes i documents a la seva baiblioteca i, impressionat per la història d'amor i de fraternitat que contenien, dedicí publicar-los.