Pòrtic
Una història de tensions
El llarg desconeixement
Què vol dir ser jueu
Sense diferències visibles
Una qüestió de religió
La religió dels jueus
Hi pot haver jueus ateus?
La presència medieval
Jueus a Catalunya des del segle V
Mobilitat i gruix demogràfic
La vida en el call
Repartits per Catalunya
Com es guanyaven la vida
Les altres professions
Els jueus i els reis
Convivència i confrontació cultural
Personalitats culturals
La Càbala catalana
Persecució i confrontació cultural
El camí cap a l?expulsió
El gran parèntesi
L?exili dels jueus catalans
Conversos i netedat de sang
La Inquisició a Catalunya
Les acusacions contra els judaïtzants
El cas dels xuetes
Tres segles de discriminació
Jueus a la Menorca britànica
El retorn dels jueus a Catalunya
La Gran Guerra i la primera comunitat
Els cataclismes dels anys trenta
La discreció sota el franquisme
L?onada llatinoamericana
Jueus i catalans, dues visions mítiques
Dos universos confluents
El vell antisemitisme religiós
Un nou antisemitisme racial
Baroja: els jueus són els catalans
Anticatalanisme i antisemitisme units
El catalanisme i l?origen jueu
Catalunya i la conspiració sionista
Gaziel: els pobles remolcats
L?obra de Salvador Espriu
De l?acusació a la identificació
L?impacte del Pròxim Orient
Viatgers catalans a Terra Santa
El viatge d?Alí Bei el 1807
Verdaguer i el pelegrinatge cristià
Visions de la Palestina, de Costa i Llobera
El viatge a Orient de Maria Antònia Salvà
Cambó i les dificultats del sionisme
Els pelegrins dels anys vint i trenta
La mirada des de Beirut de Josep Carner
La passió de Josep Pla
El doble testimoni de Joan Teixidor
Del Arco i Gironella, Israel en castellà
La realitat complexa de Josep Piera
Glossari
Com tots els països d?Europa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món.
Paradoxalment, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Nahmànides, Selomó ben Adret, Cresques Abraham i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure bona part de la seva vida.
Aquest llibre tracta de les relacions entre el món jueu i el món català, en el passat llunyà i en el passat recent, que es confon ja amb el present. En el decurs de la història, el món jueu i el món català no tan sols han estat en contacte, sinó que han generat espais comuns, zones compartides. La història de la relació entre Catalunya i els jueus és, d?una banda, com s?ha dit, una història brillant, amb valuoses aportacions en l?àmbit intel·lectual, però és també una història de tensions. És, en definitiva, una història amb episodis de tots colors, que inclou uns anys esplendorosos i fecunds, però també persecucions, exterminis i conversions forçoses. Després, a partir de l?expulsió, al segle xv, hi ha un llarg període de silenci, fins arribar a una nova presència, especialment a partir dels primers anys del segle XX.
