Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d'amor i de mort? És de Tristany i d'Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s'amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell.
Joseph Bédier (1864-1938), figura cabdal entre els romanistes de primers de segle, teoritzador apassionat sobre els orígens i el sentit de moltes parcel·les de les literatures romàniques medievals, autor del clàssic Les légendes épiques (1907-1914), va ser, per damunt de tot, un extraodinari prosista. En El romanç de Tristany i Isolda (1900) refongué i completà els diversos fragments dels antics romans tristanians del segle XII, per donar-ne una versió d'una força lírica arrabasadora. La traducció de Carles Riba (1893-1959) en va publicar el 1921 representa, com totes les que va fer (tal com ho expressa Martí de Riquer en la presentació d'aquest volum), Un extraordinari enriquiment del català literari, constret amb mà mestra a traslladar des d'allò més eteri i vague a allò més abstracte i subtil, l'expressió popular i l'expressió culta.
Tothom sap què els va passar a Tristany i Isolda perquè Wagner, que es va enamorar de la passió dels dos enamorats, els va ensenyar a cantar una òpera que més o menys cada any es representa al Liceu. Però Bédier (i Riba) ens conta la història vertadera, la bona, l?antiga, que per a un lector modern té l?encant de les coses adolescents. LOLA BADIA, Avui
Una de les meravelles literàries de la nostra cultura. FRANCESC PARCERISAS, La Vanguardia
