Índex
Abreviacions
Pròleg
Capítol 1
La ciutat I l?urbanisme
1. El concepte d?urbanisme
2. El fenomen urbà
3. Aproximació a l?evolució històrica de la ciutat
3.1. La ciutat antiga
3.2. La ciutat medieval
3.3. La ciutat del Renaixement
3.4. La ciutat barroca
3.5. La ciutat industrial
3.5.1. Les propostes utòpiques
3.5.2. Les primeres intervencions públiques
3.5.3. L?urbanisme del segle xx
4. Les tècniques urbanístiques
5. Conceptes de morfologia urbana
Capítol 2
El procés de formació del dret urbanístic espanyol
1. La industrialització i els orígens del dret urbanístic a Espanya
2. Els instruments d?ordenació urbana de la primera meitat del segle xix
3. Les mesures d?ordenació urbana a partir de la segona meitat del segle xix
3.1. L?eixample de poblacions
3.1.1. L?eixample de Madrid i de Barcelona
3.1.2. La legislació d?eixample
3.2. La legislació sobre la reforma interior de les poblacions
3.3. La normativa tecnicosanitària
3.4. La legislació d?habitatges
3.5. La legislació d?obres públiques i la legislació sectorial
4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
5. La II República (1931-1939)
6. La dictadura del general Franco
6.1. De 1939 fins a 1956
6.2. De la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana de 12 de maig de 1956 a la
Constitució de 1978
6.2.1. L'aprovació de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana del 12 de maig de
1956 (LS 56)
6.2.2. El balanç de l'aplicació de la Lei del sòl de 1956
6.2.3. La Llei 19/1975, de 2 de maig, de reforma de la llei del sòl i el text refós
aprovat pel Reial decret 1346/1976, de 9 d'abril (TRLS 76)
Capítol 3
El sistema legal de l?urbanisme
1. La incidència de la Constitució de 1978 en l?urbanisme
1.1. Les determinacions constitucionals que afecten el contingut material de l?urbanisme
1.2. L?ordre constitucional de competències en matèria d'urbanisme
1.2.1. La distribució territorial del poder polític de l?Estat
1.2.2. L?urbanisme com a competència exclusiva de les comunitats autònomes
2. La legislació urbanística postconstitucional
2.1. La legislació urbanística de Catalunya
2.2. La legislació urbanística estatal
2.2.1. El Reial decret llei 3/1980, de 14 de març, sobre creació de sòl i agilitació de
la gestió urbanística i el Reial decret llei 16/1981, de 16 d?octubre, d'adaptació dels plans
generals d?ordenació urbana
2.2.2. La Llei 8/1990, de 25 de juliol, sobre reforma del règim jurídic i valoracions
del sòl i el Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, el qual aprova el text refós de la
Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana (TRLS 92)
2.2.3. El Reial decret llei 5/1996, de 7 de juny, de mesures de liberalització en
matèria de sòl i de col·legis professionals
2.3. La conflictivitat normativa a Catalunya
3. La Sentència del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20 de març
3.1. L'àmbit material de l'urbanisme i les competències estatals ex art. 149.1 CE, apartats
1.8 i 18, les quals condicionen la competència exclusiva de les comunitats autònomes. En
especial la competència estatal ex art. 149.1.1 CE per establir una part de la regulació de la
propietat del sòl
3.2. Els altres títols d'intervenció adduïts pel legislador estatal (art. 149.1, apartats
13 i 23 CE) i els títols sectorials de projecció vertical (art. 149.1, apartats 4, 19, 20, 21,
22, 24, 25 i 28 CE)
3.3. La clàusula de la supletorietat de l'art. 149.3 no és un títol atributiu de
competència que permeti a l'Estat dictar dret supletori
3.4. El veredicte de la STC 61/1997, de 20 de març, i la normativa urbanística subsistent
4. La normativa estatal posterior a la STS 61/1997, de 20 de març: la llei 7/1997, de 14
d'abril, sobre mesures liberalitzadores en matèria de sòl i de col·legis professional
5. La Llei 6/1998, de 13 d?abril, sobre règim del sòl i valoracions (LRSV)
6. El Reial decret llei 4/2000, de 23 de juny, de mesures urgents de liberalització en el
sector immobiliari i transports (RDLLSI)
Capítulo 4
L?organització administrativa de l?urbanisme
1. L?organització administrativa de l?urbanisme
1.1. La Llei del sòl de 1956 i l?estatalització de l?urbanisme
1.2. La transformació de l?urbanisme en competència autonòmica: la creació de
l?Administració urbanística catalana
2. L'organització administrativa de l'urbanisme a Catalunya
2.1. L?Administració urbanística de la Generalitat
2.2. L?Administració urbanística local
3. El principi d?autonomia local i la seva incidència en l?assignació de competències
urbanístiques als ajuntaments
4. Les modificacions de la LRBRL que afecten les competències urbanístiques dels òrgans
municipals
5. El règim especial de Barcelona establert a la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta
municipal de Barcelona (LMCB)
6. Les competències estatals en matèria urbanística
Capítol 5
Urbanisme, ordenació del territori i medi ambient. Els ordenaments sectorials amb
incidència territorial
1. El territori com a objecte d?intervenció pública
2. L?ordenació del territori
2.1. El concepte d'ordenació del territori
2.2. L'ordenació del territori a Espanya
2.3. L'ordenació del territori a Catalunya
3. El medi ambient
3.1. El naixement del medi ambient com a política pública
3.2. L'ordenació del medi ambient a Espanya
3.3. L'ordenament jurídic del medi ambient
4. L?ordenació del territori, l?urbanisme i les accions sectorials. La concurrència de
competències estatals i autonòmiques sobre el territori i els principis que en regeixen la
integració
5. Les legislacions sectorials que regulen competències estatals amb projecció territorial
5.1. La Llei 29/1985, de 2 d'agost, d?aigües
5.2. La Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes
5.3. La Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la
fauna silvestres
5.4. La Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de l'Estat i de la marina mercant
5.5. La Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l'Estat
6. El supòsit excepcional de la implantació territorial d?instal·lacions de l?Estat a
l?empara de l'art. 244 TRLS 92
Capítol 6
Urbanisme i dret de propietat
1. L?evolució de la institució dominical
2. La concepció constitucional de la propietat privada i el sistema de garanties
2.1. La reserva de llei
2.2. El contingut essencial del dret de propietat
2.3. La garantia expropiatòria
3. La titularitat de la competència sobre la regulació urbanística de la propietat del sòl
4. La regulació urbanística de la propietat del sòl
4.1. La regulació de la propietat urbana en el model d?urbanisme tradicional
4.1.1. La propietat del sòl com a dret de configuració legal
4.1.2. Els principis generals de l?actuació urbanística
4.2. El concepte de propietat desagregada de la Llei 8/1990, de 25 de juliol
4.3. Les alternatives al model tradicional: el règim de la propietat urbana en la Llei de
la Comunitat Autònoma de València 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l?activitat
urbanística
5. La responsabilitat patrimonial de l?Administració en matèria urbanística
5.1. El règim competencial i la regulació general
5.2. Els supòsits indemnitzatoris
5.2.1. Les reduccions d?aprofitament urbanístic en cas d'alteració del planejament
5.2.2. Les limitacions singulars
5.2.3. La responsabilitat patrimonial en matèria de llicències urbanístiques
5.3. La responsabilitat concurrent de les administracions públiques
Capítol 7
Les classes de sòl
1. Les classes de sòl
1.1. Evolució de la regulació legal de les classes de sòl
1.2. La classificació del sòl en la LRSV
1.2.1. La doctrina del Tribunal Constitucional sobre la competència per efectuar la
classificació urbanística del sòl
1.2.2. Els criteris de classificació del sòl de la LRSV
1.2.3. L?entrada en vigor del règim jurídic del sòl establert per la LRSV i el règim
transitori
2. El sòl urbà
2.1. El concepte legal de sòl urbà
2.1.1. El sòl urbà en els municipis amb planejament
2.1.2. El sòl urbà en els municipis sense planejament
2.2. El sòl urbà transformat o materialment urbà
2.3. La potestat del planificador per classificar el sòl urbà
2.4. Les categories de sòl urbà: el sòl urbà consolidat per la urbanització i el sòl urbà
sense urbanització consolidada
2.5. El règim jurídic del sòl urbà
2.5.1. L?ordenació urbanística del sòl urbà
2.5.2. Els drets dels propietaris del sòl urbà
2.5.3. Els deures dels propietaris de sòl urbà
3. El sòl urbanitzable
3.1. El concepte tradicional del sòl urbanitzable i la seva evolució
3.2. La regulació del sòl urbanitzable en la LRSV
3.3. Els instruments de classificació del sòl urbanitzable
3.4. El règim jurídic del sòl urbanitzable programat
3.4.1. L?ordenació urbanística del sòl urbanitzable programat
3.4.2. L?estatut jurídic dels propietaris del sòl urbanitzable programat
3.4.3. Els usos i obres provisionals en sòl urbanitzable programat
3.5. El règim jurídic del sòl urbanitzable no programat
3.5.1. L?ordenació urbanística del sòl urbanitzable no programat
3.5.2. Els drets i els deures dels propietaris del sòl urbanitzable no programat
4. El sòl no urbanitzable
4.1. El concepte de sòl no urbanitzable i la seva evolució
4.2. Antecedents legals de la regulació del sòl no urbanitzable
4.3. La doctrina de la STC 61/1997 de 20 de març relativa al sòl no urbanitzable
4.4. La regulació del sòl no urbanitzable en la LRSV
4.5. Els criteris de classificació del sòl no urbanitzable segons l?art. 9 LRSV i l?art.
117 TRLUC
4.5.1. Els supòsits de sòl no urbanitzable de classificació reglada regulats en l?art.
9, circumstància primera, de la LRSV
4.5.2. El sòl no urbanitzable de classificació discrecional
4.6. Les categories de sòl no urbanitzable ordinari i de sòl no urbanitzable d?especial
protecció
4.7. El règim jurídic de sòl no urbanitzable
4.7.1. L?ordenació urbanística del sòl no urbanitzable
4.7.2. Els drets dels propietaris del sòl no urbanitzable
4.8. Legislació protectora dels espais naturals aplicable al sòl no urbanitzable: la Llei
4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i la flora i fauna silvestre; la
Llei 12/1985, de 13 de juny, d?espais naturals, i la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de
Catalunya
Capítol 8
El sistema de planejament
1. El sistema normatiu urbanístic
2. Els límits legals a la potestat de planejament
2.1. Les disposicions materials d?ordenació de la legislació urbanística
2.2. Les disposicions materials d?ordenació de les lleis sectorials
3. La naturalesa jurídica dels plans urbanístics
4. El sistema de planejament urbanístic
4.1. Els principis que articulen el sistema de planejament urbanístic
4.2. Les relacions entre el planejament territorial i el planejament urbanístic
4.3. Les classes de plans: el planejament municipal general i el planejament derivat
5. Les normes complementàries i subsidiàries de planejament
5.1. Normes complementàries dels plans generals
5.2. Normes subsidiàries
5.2.1. Les normes subsidiàries de planejament provincial
5.2.2. Les normes subsidiàries municipals
6. El planejament municipal general
6.1. El pla general municipal
6.2. Les normes subsidiàries municipals
7. El planejament derivat
7.1. Els programes d?actuació urbanística
7.2. El pla parcial
7.2.1. Els plans parcials de subsectors
7.2.2. Els plans parcials d?iniciativa privada
7.3. Plans especials
7.3.1. La tipologia dels plans especials
7.3.2. Els plans especials de reforma interior
7.4. Els estudis de detall
8. L?ordenació dels municipis sense planejament
8.1. El projecte de delimitació de sòl urbà
8.2. La funció de les normes subsidiàries provincials
8.3. Les normes legals d?aplicació directa
Capítol 9
El procediment d?aprovació dels plans
1. Criteris competencials i principis procedimentals
1.1. El principi de la participació ciutadana i la legitimitat democràtica dels plans
urbanístics
1.2. El règim de competències compartides, municipals i autonòmiques, en matèria
d?aprovació del planejament
1.3. Els mecanismes de cooperació entre les administracions afectades
2. La competència per a la formulació del planejament urbanístic
3. El procediment d?aprovació dels plans
3.1. Els actes preparatoris per a la formulació dels plans
3.2. El procediment d?aprovació del planejament general
3.3. El procediment d?aprovació del planejament derivat
3.3.1. Plans parcials i plans especials que despleguen el planejament general
3.3.2. Plans parcials d?iniciativa pública o d?empreses mixtes
3.3.3. Plans parcials i especials d?iniciativa privada
3.3.4. Plans parcials de subsectors
3.4. Especialitats procedimentals
3.4.1. Els supòsits d?aprovació directa de normes subsidiàries
3.4.2. Tramitació dels plans especials de l?art. 29.2 TRLUC
3.4.3. Llei 2/1989, de 16 de febrer, de centres recreatius turístics
3.4.4. Plans especials de millora
3.4.5. Catàlegs
3.4.6. La tramitació dels projectes d?urbanització i dels estudis de detall
3.4.7. La tramitació simultània d?instruments urbanístics
4. L?aprovació definitiva del planejament
4.1. La competència per a l?aprovació definitiva dels plans urbanístics
4.2. L?abast de les competències autonòmiques d?aprovació del planejament
4.3. Els terminis per a l?aprovació dels plans i el sentit del silenci administratiu
4.4. La publicació dels plans com a condició de la seva executivitat
5. Vigència, modificació i revisió dels plans
5.1. La revisió del planejament
5.2. La modificació del planejament
6. Efectes de l?aprovació dels plans
6.1. L'obligatorietat dels plans i els usos i obres provisionals
6.2. Les edificacions preexistents en situació de forma d'ordenació
6.3. Legitimació d'expropiacions
7. La publicitat del planejament
Capítol 10
La gestió urbanística
1. La gestió urbanística i l?execució del planejament
1.1. L?execució del planejament: el procés urbanitzador i l?activitat d?edificació
1.2. Els conceptes de gestió urbanística i d?execució del planejament
2. La gestió urbanística com a funció pública i la competència estatal sobre la seva regulació
3. L?activitat d?execució del planejament i les potestats que la integren
4. Els subjectes de l?execució del planejament
4.1. Les administracions competents per a l?execució del planejament
4.2. Les formes de gestió
4.3. La participació dels particulars en el procés d?urbanització
5. La programació de l?execució en la fase de planejament
5.1. La programació temporal de l?execució del planejament
5.1.1. Els plans generals: el programa d?actuació del Pla general
5.1.2. Els plans parcials i els PERI: els plans d?etapes i l?ordre de prioritats
interpoligonal
5.2. L?avaluació dels mitjans econòmics i financers
5.2.1. L?estudi economicofinancer del planejament general
5.2.2. L?estudi economicofinancer dels plans derivats
5.2.3. Les garanties d?execució en els plans parcials d?iniciativa privada
Capítol 11
L?execució del planejament
1. L?execució dels plans: plans integrals i plans sectorials
2. Els requisits d?execució del planejament
3. Els projectes d?urbanització i els projectes d?obra ordinària
4. Les actuacions sistemàtiques
4.1. Els polígons i les unitats d?actuació
4.1.1. La delimitació dels polígons. Criteris legals
4.1.2. Les unitats d?actuació en sòl urbà
4.1.3. La competència i el procediment de delimitació dels polígons i les unitats
d?actuació
4.2. Els sistemes d?actuació
4.2.1. L?elecció del sistema d?actuació
4.2.2. El procediment de determinació i de modificació del sistema d?actuació
4.2.3. Les classes de sistemes d?actuació
5. El sistema de compensació
5.1. Naturalesa de la junta de compensació
5.2. L?aprovació de les normes que regeixen l?actuació de compensació i l?aprovació del
projecte de compensació
5.2.1. La fase d?aprovació de les normes singulars que regeixen el sistema: els
estatuts i les bases d?actuació
5.2.2. La fase de realització de l?activitat material d?execució: el projecte de
compensació i l?execució de les obres d?urbanització
6. El sistema de cooperació
6.1. La reparcel·lació
6.2. Els supòsits especials de reparcel·lació i regularització de finques
7. El sistema d?expropiació
8. El sistema d?execució en els sectors d?urbanització prioritària
8.1. Els sectors d?urbanització prioritària
8.2. El sistema d?actuació
Capítol 12
Les expropiacions urbanístiques i la
valoració del sòl
1. Expropiació forçosa, propietat i urbanisme
2. L?ordre constitucional de competències en matèria d?expropiació forçosa. En especial, la
determinació de la causa expropiandi
3. La legislació estatal sobre expropiació forçosa i la normativa autonòmica
4. Les finalitats de l?expropiació forçosa per motius urbanístics
4.1. L?expropiació com a instrument per a l?obtenció de sòl
4.2. L?expropiació com a sistema d?actuació
4.3. L?expropiació-sanció per incompliment dels deures dels propietaris dels immobles
5. La permuta i l?ocupació directa com a supòsit expropiatori singular
6. La competència per exercir la potestat expropiatòria
7. Les garanties de l?expropiació
7.1. La declaració de la causa expropiandi i la necessitat d?ocupació com a requisits
previs de l?expropiació
7.2. Els garanties procedimentals
7.2.1. L?expedient individual
7.2.2. El procediment d?urgència
7.2.3. La taxació conjunta
7.3. Els terminis per a la fixació i el pagament del preu just i els efectes del seu
incompliment
7.3.1. Els interessos de demora
7.3.2. La retaxació
8. L?expropiació per disposició legal, regulada en l?art. 103 TRLUC
9. La reversió
9.1. Naturalesa de la reversió
9.2. El dret de reversió en els arts. 54 i 55 LEF
9.3. El dret de reversió en les expropiacions urbanístiques
10. Les valoracions del sòl
10.1. El concepte de la indemnització expropiatòria: el preu just
10.2. Els antecedents legislatius en matèria de valoracions
10.3. Els criteris de valoració de la LRSV
10.3.1. Disposicions generals i règim transitori
10.3.2. Valoració del sòl no urbanitzable i del sòl urbanitzable no programat o no
sectoritzat
10.3.3. Valoració del sòl urbà i del sòl urbanitzable programat o sectoritzat
Capítol 13
Els patrimonis públics del sòl
1. Els patrimonis públics del sòl
2. Els patrimonis municipals del sòl
2.1. Orígens i evolució
2.2. Les modificacions introduïdes per la Llei 8/1990, de 25 de juliol
2.3. La incidència de la STC 61/1997 de 20 de març en la regulació del patrimoni municipal
del sòl continguda en el TRLS 92
3. El règim jurídic del patrimoni municipal del sòl
3.1. Concepte de patrimoni municipal del sòl
3.2. La constitució del patrimoni municipal del sòl. Municipis obligats
3.3. Naturalesa jurídica, constitució com a patrimoni separat i fonts d?alimentació
3.4. Béns que integren el patrimoni municipal del sòl i formes d?adquisició
3.5. L?explotació del patrimoni municipal del sòl i la urbanització dels terrenys
3.6. Destinació dels béns que integren el patrimoni municipal del sòl i formes de
transmissió
4. Els patrimonis públics supramunicipals
4.1. El patrimoni del sòl de l?Estat
4.2. El patrimoni del sòl de la Generalitat
Capítol 14
La intervenció en l?edificació i l?ús del sòl
1. Les potestats públiques sobre l?activitat d?edificació i ús del sòl
2. Les mesures de foment de l?edificació
3. La venda forçosa per incompliment del deure d?edificar
3.1. La dimensió temporal dels deures urbanístics
3.2. Naturalesa jurídica de la venda forçosa
3.3. Els terminis d?edificació i la venda forçosa en la legislació urbanística de Catalunya
4. El control preventiu de l?activitat d?edificació i ús del sòl
4.1. La regla general de subjecció a llicència urbanística
4.2. La naturalesa jurídica i les característiques de les llicències urbanístiques
4.3. La competència i els principis que regeixen l'atorgament de les llicències
urbanístiques
4.3.1. La competència municipal per a l?atorgament de les llicències urbanístiques
4.3.2. Principis que regulen l?activitat municipal d?intervenció
4.4. L?extensió del control urbanístic de llicència prèvia
4.4.1. Activitats subjectes a llicència urbanística
4.4.2. L?abast territorial de l?exigència de llicència urbanística
4.4.3. El control municipal de l?activitat urbanística de l?Estat i de les comunitats
autònomes
5. La llicència de parcel·lació urbanística
5.1. Concepte de parcel·lació urbanística
5.2. Requisits de la parcel·lació urbanística
5.3. El procediment d?atorgament de la llicència de parcel·lació
6. La llicència d'edificació
6.1. Les classes i el procediment d?atorgament de les llicències d?obres
6.1.1. Llicències d'obres que requereixen projecte tècnic
6.2. La caducitat de les llicències d?obres
6.3. La revocació i l?anul·lació de les llicències d?obres
6.4. La concurrència de la llicència d?obres amb altres autoritzacions administratives
6.5. Els certificats urbanístics
7. La intervenció administrativa sobre la utilització dels edificis
7.1. El control urbanístic de l?ús
7.1.1. La llicència urbanística de primera ocupació
7.1.2. La llicència urbanística de modificació de l?ús
7.2. La intervenció de les activitats
7.2.1. El control de les condicions d?habitabilitat dels habitatges: la cèdula
d?habitabilitat
7.2.2. La llicència municipal d?activitats i les autoritzacions administratives
establertes per la LIIAA
8. La llicència d?enderroc
Capítol 15
La conservació dels immobles. Els deures dels propietaris i les mesures d?intervenció
administrativa
1. La regulació urbanística de la conservació dels immobles. Evolució normativa
1.1. La conservació dels immobles en la LS 56
1.2. L?extensió del deure de conservació al compliment de les normes mediambientals, de
protecció del patrimoni i de rehabilitació urbana
1.3. La regulació de la LRSV
2. Els deures dels propietaris pel que fa a l?ús, la conservació i la rehabilitació dels
immobles
2.1. El deure d?ús
2.2. El deure de conservació
2.2.1. El deure bàsic de conservació
2.2.2. El deure de conservació de les urbanitzacions d'iniciativa particular
2.2.3. El deure de millora turística o estètica
2.2.4. L?ordre d?execució en cas d?incompliment del deure de conservació
2.3. El deure de respectar les normes mediambientals, de protecció del patrimoni i sobre
rehabilitació urbana establert a la legislació estatal
3. L?estat de ruïna
3.1. El concepte urbanístic de ruïna
3.2. La naturalesa jurídica de la declaració de ruïna
3.3. Les classes de ruïna
3.4. La competència, el procediment i els efectes de la declaració de ruïna
3.5. La ruïna imminent
Capítol 16
La protecció de la legalitat urbanística
1. El sistema de protecció de la legalitat urbanística
1.1. L?actuació preventiva
1.2. L?actuació repressiva
2. Les competències en matèria de disciplina urbanística
3. Les mesures de protecció de la legalitat urbanística
3.1. Les obres i els usos realitzats sense llicència o en contra de la llicència atorgada
3.1.1. Les mesures aplicables a les obres i els usos sense llicència en curs d?execució
3.1.2. Les mesures aplicables a les obres i els usos sense llicència que hagin
finalitzat
3.1.3. Les obres i els usos sense llicència que infringeixin la normativa sobre zones
verdes i espais lliures
3.1.4. Les obres fetes per les administracions públiques sense llicència o comunicació
de conformitat
3.2. Les obres i els usos emparats en llicències il·legals
3.2.1. La suspensió dels efectes de les llicències i les ordres d?execució il·legals
quan les obres o usos estan en curs d?execució
3.2.2. La revisió de les llicències i de les ordres d?execució il·legals quan les obres
o els usos ja han finalitzat
3.2.3. La restauració de la realitat física alterada i les responsabilitats derivades
de la revisió i de l?anul·lació de les llicències i les ordres d?execució il·legals
4. Les competències autonòmiques relatives a la suspensió dels efectes de les llicències i a
la seva revisió
5. L?execució forçosa de les mesures de restauració de la realitat física alterada
6. L?acció pública en matèria urbanística
Capítol 17
El dret sancionador urbanístic
1. Els il·lícits urbanístics i la seva sanció
2. El principi de legalitat en matèria sancionadora
3. Els principis generals del dret administratiu sancionador
3.1. El principi de tipicitat o nullum crimen, nulla poena sine lege
3.2. El principi d?irretroactivitat de les disposicions sancionadores
3.3. El principi ne bis in idem
3.4. El principi de responsabilitat
3.5. El principi de proporcionalitat
4. El procediment sancionador
4.1. Els principis del procediment sancionador
4.2. El procediment sancionador regulat pel Decret 27/1993 de 9 de novembre
5. Els tipus d?infraccions urbanístiques i les sancions aplicables
5.1. Infraccions en matèria de parcel·lacions
5.2. Infraccions en matèria d?usos
5.3. Infraccions en matèria d?edificació
5.4. Altres tipus d?infraccions
6. Les regles per aplicar les sancions
7. Les persones responsables
8. La competència sancionadora
9. La prescripció de les infraccions i les sancions. La caducitat de l?expedient sancionador
10. La responsabilitat civil dels infractors
11. Els delictes urbanístics
