CICLE DE LA TERRA NATAL I. BENISSANET. GENT DE LA RIBERA D´EBRE

Volum 1: Cicle de la terra natal I. Aquest primer volum de l'Obra completa d'Artur Bladé i Desumvila acull els llibres Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català i Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rodaires..., dues de les obres més singulars sobre allò que el mateix autor anomenava la terra natal, és a dir, el poble on va néixer, Benissanet, i la comarca de la qual forma part, la Ribera d'Ebre, una terra -aquest tram d'Ebre català- que va trobar en Bladé un magistral descriptor d'ambients, situacions, personatges i paisatges. Aquest Benissanet -que va obtenir el Premi de Cultura Catalana de París en els Jocs Florals de 1950- és plenament local, en el sentit que posa de manifest la història -i sobretot la intrahistòria- d'un poble, el seu, que ningú no hauria dit abans que en pogués tenir tanta. Aquesta obra, escrita al bell mig del seu exili, és producte indefectible de l'enyor de la terra natal «circumstancialment perduda» -com sempre afegia Bladé-, però no s'ha d'associar de cap manera a les sovint abstruses, retòriques i excessivament autocentrades monografies locals, sinó que és un cant narratiu, autobiogràfic i coral, que eleva a la categoria de mite -amb un lirisme irònic d'emoció continguda- el sentir col·lectiu d'una petita comunitat rural, personalitzada sovint en arquetips humans d'una increïble autenticitat teatral. La segona obra d'aquest volum, en canvi, té una dimensió de retaule geogràfic i humà de diverses comunitats marcades pel riu. A Gent de la Ribera d'Ebre, l'autor evoca, a manera de crònica multilocal, entre la memòria històrica i la pròpia, la geografia física i humana del país natal. És un llibre, per tant, que entra de ple en el gènere del millor memorialisme literari, aquell que, transcendint l'anècdota local, sublima tot allò viscut en una peça creadora de gran estil, en la qual la senzillesa del que és narrat adquireix un to tan pròxim que el fa plenament humà i, per tant, universal. És el retrat fidedigne d'una comunitat que feineja, més a prop o no tant del gran riu, durant el primer terç del segle XX, i dintre de la qual Bladé es va sentir plenament integrat.