- Editorial:
- EMBOSCALL
- Any d'edició:
- 2014
- Matèria
- Poesia
- ISBN:
- 978-84-92563-77-7
- Pàgines:
- 476
CANTS INESPIRITUALS
OBRA PÒSTUMA [1975]1991-[2006]2008
ROSANES CREUS, PEP
Lescriptura de Pep Rosanes-Creus mostra lextraordinària capacitat que té lautor de fabulació verbal, és a dir, de convertir el motiu de partida del poema en una estructura poètica de brillant factura ben feta, harmoniosament acabada en un procés en què la mateixa matèria dels mots (des de la fonètica fins a la semàntica) és tant o més creadora que lintel·lecte. Aquest do, probablement innat, reïx gràcies al domini de lidioma i dels recursos estilístics: a la tècnica descriptor, adquirida i consolidada amb lestudi i lexercici, tot això posat al servei de vivències lúcidament i intensament experimentades. Perquè al capdavall, per molt que hom sàpiga escriure, no assolirà el grau extraordinari, que passen de sobres autors com Pep Rosanes, si no és que té un fons propi, únic perquè és personal, sobre el qual pugui materialitzar-se el do de la paraula.
És així: en al cas de Pep Rosanes-Creus vida i poesia són la mateixa cosa. Aquesta recopilació dobra publicada nés la millor prova: llegint-los cronològicament, anem veient com, des dels inicis, el poeta alça els seus poemes com a rèplica a les successives contrarietats algunes processos comuns a totes les persones, daltres autèntics míssils personalitzats amb què el temps sengreixa a expenses seves: els desenganys de ladolescència i la joventut, els símptomes i posterior diagnòstic de lesclerosi múltiple que progressivament i inexorable li anirà minvant les facultats físiques, la mort de persones estimades, la desfeta del matrimoni...
Però no tot són desgràcies. Hi ha lamistat, tot sovint lligada a iniciatives poètiques a través de les quals el poeta exposarà la seva obra en publicacions col·lectives, i lamor, que tindrà la seva màxima expressió, la més reeixida, en els fills, Quirze i Irene. També els viatges, i les lectures.
Tanmateix, al final, quan pesa més limpuls negatiu que el positiu, el poeta opta pel silenci. I és trist, molt trist. Per ell, en primer lloc, i per tots nosaltres, després, perquè no crec que ens puguem permetre prescindir de lobra que encara és capaç de fer. Però això és cosa seva; en qualsevol cas que sàpiga, amb lacollida daquest volum que recull tota la seva obra publicada en llibres des del 1991 al 2008 (que és només una part de lobra escrita), que valorem com cal la seva poesia.
