Caterina, noia de condició humil, òrfena de mare de fa uns anys, té cura de les seves gemanes i de la llar. Un bon dia s'enamora d'un jove pianista, en Miquel, que no és altre que el fill del senyor d'una gran mansió, al qual havia conegut, de manera molt singular, quan eren tots dos uns adolescents, i dóna curs al seu somni. La Caterina es casarà amb aquest ésser enigmàtic, fred i foll, però en lloc de la mansió senyorial habitarà un apartament a París, refugi d'en Miquel i la seva germana Lia durant la temporada de concerts. Malgrat la seva bona voluntat, la Caterina no pot entrar en l'univers malsà d'en Miquel, vícitma de la seva impotència i del seu pacte d'infantesa. L'arribada de la Lia evidencia l'estranya relació dels dos germans. A partir d'aleshores, Miquel sembla ignorar la seva dona, i viu, amb la seva germana, una relació destructiva on es fa palesa la seva petitesa i la seva misèria. La malatia portarà la Caterina a abandonar aquestes cambres de fusta asfixiants -cosa que farà, paradoxalment, acompanyada de la minyona "dels senyors"- per retrobar la vida, en tota l'extensió de la paraula.
