AQUÍ NO HEM VINGUT A ESTUDIAR

Presó de Burgos, desembre de 1962. Sis presidiaris —uniforme de color marró, cara gelada— discuteixen asseguts entre dues lliteres d'una de les cel·les del penal més fred d'Espanya. És una reunió del comitè del Partit Comunista d'Espanya a la presó. 
El règim trontolla i un dels presos, el basc Ramón Ormazábal, arenga els seus companys: «Aquí no hem vingut a estudiar!». Manuel Moreno Mauricio, antic guerriller, reclòs des de 1947, secretari d'organització, no hi està d'acord. Aquí hem vingut a estudiar.
Són dos posicionaments polítics. Ormazábal creu que cal accelerar la lluita, liderar una onada de protestes des de l'interior del penal, convocar vagues de fam i desafiar cada dia l'autoritat. Moreno creu que els presos han de preparar-se intel·lectualment per a la llibertat, defensa una resistència a llarg termini.
Trontollava de veritat el franquisme o era només un miratge? Estudiar o passar a l'acció? Paciència o aventura? Anar pas a pas o accelerar? Dilemes d'ahir, d'avui i de sempre.
Mitjançant la història dels principals protagonistes d'aquella discussió, aquest llibre construeix una gran panoràmica històrica sobre el franquisme i els seus principals opositors. Posa el focus en aspectes claus avui poc analitzats: el paper transcendental d'un economista republicà i català en l'estabilització de l'economia espanyola als anys seixanta, l'aposta de Churchill per la continuïtat de la dictadura de Franco, la gran capacitat de supervivència del franquisme gràcies a la protecció nord-americana, les duríssimes dissensions a l'interior del Partit Comunista, l'aposta del Kremlin per la restauració de la monarquia o les paraules de Mao Zedong en favor d'un ingrés ràpid d'Espanya al Mercat Comú.