100 FICADES DE PEUS A LA GALLEDA GLORIOSES

Qui no s'ha ficat de peus a la galleda alguna
vegada i ha desitjat fondre's en aquell moment?
Quants cops enrojolem en recordar aquelles paraules
tan poc oportunes pronunciades en el pitjor
dels moments? Quantes vegades hem hagut de
preguntar allò d'"Escolta, ahir a la nit vaig dirne
o fer-ne alguna de grossa? És que no recordo
res…" i, en sentir la resposta, hem hagut d'amagar
el rostre darrere les mans? Què és el que ens passa
pel cap en aquells moments? Una sola frase: "Em
vull fondre!".
Aquest és un llibre amb el qual el lector se sentirà
identificat. Ficar-se de peus a la galleda és un
fet molt humà. Quan ens expliquen alguna relliscada
horrorosa d'un amic, no podem evitar sentir
vergonya aliena. Es crea tal empatia que fins
i tot demanem al narrador que s'aturi, perquè ja
ens imaginem el final de l'anècdota i no el volem
sentir. Però en el fons, tots som un pèl sadomasoquistes
i tafaners de mena.
El lector d'Em vull fondre! es posarà a la pell
dels protagonistes de 100 ficades de peus a la galleda,
verídiques i explicades amb cruesa.
He glossat espifiades de persones anònimes i
d'altres més conegudes. La majoria ens faran riure,
però n'hi haurà més d'una que no només no farà
cap gràcia, sinó que gairebé farà plorar els lectors.
El llibre es divideix en tres parts: relliscades històriques,
de personatges famosos (polítics inclosos)
i anònimes (hi ha planxes que per si soles ja són
prou espectaculars).