Una carta a la mare, morta en plena joventut, obre aquest volum de relats que dona vida atot un seguit de personatges que conformen una galeria viva i sorollosa. La Maria i el Pep,uns avis ben originals que formen part d’una estirp de còmics dels d’abans de la guerra, ensón els protagonistes. Amb un estil directe i viu, des de la nostàlgia i la ironia, Rosa M. Sardàrecrea un món perdut; un sac de records amb catàstrofes, incidents, vacances, casaments idefuncions; les veus entranyables dels coneguts, amics o parents estimats que sobreviuenamb nosaltres. Una mortaldat que ella converteix en bocins de vida.
