«La tercera persona» és un enigma. El narrador, ingenu admirador del protagonista, intenta reconstruir-ne la trajectòria vital. Però s'adona que tot el que en coneix és parcial i enganyós. Tot i així, és per mitjà d'aquest narrador que haurem de treure l'entrellat d'una trama que combina misteri i fascinació. El protagonista, J., ¿és un geni o un ximple? ¿Un malalt d'amor o un egòlatra? ¿Un petitburgès lletraferit o un revolucionari? Un personatge desconcertant, polièdric, que lluita per assolir la immortalitat de la persona estimada. En la recerca d'aquest impossible, haurà d'enfrontar-se a un estrany enemic: qui sap si de carn i ossos o de la matèria dels immortals... «La tercera persona» inaugura brillantment un període de maduresa en l'obra d'Albert Mestres.
