SEIXANTA-SIS SINOFOSOS

: «Vaig néixer a Begur. L?església parroquial és dedicada a Sant Pere i a Santa Reparada. A la façana lateral ?una paret imponent? hi ha adossat un banc de pedra llarguerut i gastat. En diem, quin misteri, «es pedrís llarg», i és cosí germà dels bancs del sinofós. Potser hauria de dir a cada plaça, però diré que a cada poble i a cada barri hi ha més d?un banc del sinofós. Hi acostumen, hi acostumaven a seure els vells a queixar-se de les malures i a rondinar. De tant en tant s?hi pot asseure, s?hi podia asseure algun jove, de la mateixa manera que hi ha joves, pocs, que juguen a la petanca amb els vells ?el tòpic els titlla de joves amb l?esperit prematurament envellit. El nom de sinofós ve de la frase-crossa que serveix per inaugurar la tertúlia. ?Si no fos pel reuma, tot això de (espai disponible) jo ho arreglava amb quatre (espai disponible). Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo d?una altra manera?»