RAMON D'ABADAL ENTRE HISTORIA

Ramon Abadal i de Vinyals (1888-1970), historiador, polític, periodista i pagès (o, millor dit, propietari), és un dels millors exemples de la trajectòria del conservadorisme català del Nou-cents. A través del seu treball i dels seus compromisos polític, cívic i cultural, hom pot resseguir alguns dels episodis més significatius i importants de la Catalunya d'aquest segle: el món acadèmic i universitari de les dues primeres dècades del segle XX; els treballs i l'impuls cultural de l'Institut d'Estudis Catalans i l'anomenada "generació del 17"; les crisis polítiques i socials, des de la Setmana Tràgica fins als inicis d'Acció Catalana. Els anys 30 marquen un període històric molt ben definit en la trajectòria de Ramon d'Abadal i el seu context més immediat: el distanciament de la Lliga i el seu portaveu, La Veu de Catalunya, del règim republicà; les polèmiques públiques, les eleccions del febrer de 1936 i les seves conseqüències; fins a la ruptura definitiva: la guerra civil, l'exili i el retorn el 1939. A partir d'aquí, la trajectòria de Ramon d'Abadal es decanta definitivament cap a la història, en la qual excel·lirà com un dels més grans medievalistes que ha donat aquest país.