PRINCEP MUDAT, EL

«Em veig a mi mateix baixant l?escala

que unia el rebedor amb el pati d?aigua.

Potser en dèiem així perquè els besavis

havien construït una font blava

i un safareig darrere dels rosers.

Petits camins aquàtics enfilaven

senders de molsa fresca i de mimosa

fins al mur en què l?heura obria pas

als desitjos secrets de la infantesa.

Jo baixava l?escala amb abandó

i travessava el pati amb delectança:

volia refugiar-me en la bellesa

oferta a uns ulls menuts, encara lleus

del dolor que vindria algun capvespre,

quan el cel descendís cap a ponent.

La font encara hi és, la molsa amaga

el regueró de l?aigua indiferent

que em torna ulls encisats de meravelles.

A la porta que dóna a un trist carrer

observo el nen que no vaig ser i volia

llargament, amb tendresa, fent-me adéu.»