Hi va haver una època, diuen, en què la filosofia era una de les distraccions intel·lectuals més preuades de la societat. Els filòsofs eren considerats uns savis que podien ajudar la gent només expressant les seves opinions sobre els temes més inversemblants. Uns metges de l'esperit que gaudien del poder d'apaivagar els mals de l'ànima. Un temps daurat del pensament definitivament perdut. L'autor us convida a recuperar aquest plantejament clàssic i acompanyar-lo en l'anàlisi d'un seguit de flagells reals i inventats de la consciència contemporània...Una via enjogassada que intenta recuperar, ni que només sigui en una petita part, el fervor popular i la potestat balsàmica de què gaudien aquells filòsofs de capçalera esmentats que podien guarir només amb paraules els esperits emmetzinats: Què és "el mal anglès?" De quina manera determina les nostres vides la catodofília? És possible que la fam de justícia provoqui l'antropofàgia? Com es pot tractar "la fotofòbia intel·lectual?" Les meditacions d'un caminant solitari tenen la propietat d'apaivagar els neguits que provoca el sedentarisme? Quines seqüeles caracteritzen l'agorafòbia? Hi ha algun remei contra la nictalopia? Quines propietats benefactores té un accés d'enveja? Es pot encomanar l'avorriment? On es localitza el germen d'aquesta epidèmia de por que assola les nostres vides? Com es pot conviure amb la idea de la mort sense prendre mal?...
