POESIA ESCENICA XI. SEGONA PART

Poesia escenica X i XI: Fregolisme o monolegs de transformació (1965-1966) recullen el volum de textos que Joan Brossa dedica al transformista italia Leopoldo Fregoli en homenatge a la seva naixença. El poeta convertira la metamorfosi que caracteritza la figura de l?actor italia en la clau de volta de la seva ideologia artística, un concepte que es materialitza en la necessitat de síntesi comunicativa i en la transversalitat de la creació poetica. La característica principal de les trenta peces que trobem en el conjunt és que, com dira un dels personatges de La porta oberta: «Ah! No semblava sinó que els personatges fossin sempre la mateixa persona. Com si un artista interpretés ell sol tots els personatges de la comedia... Que estrany, oi?». La tria d?una disciplina escenica per a un sol interpret s?escau ?per l?eminencia de l?acció? amb la intenció de Brossa de mostrar el poder de l?individu en relació a la societat. En conclusió, doncs, l?evident contingut reivindicatiu del volum permet a Brossa de dotar de densitat un espectacle que, en la seva concepció i praxis inicials, tenia per finalitat entr