En una col.lecció com aquesta no podia faltar aquest títol, i val a dir que fer-lo no ha estat senzill. La gent de mar no sempre en sap, de lletres, i les coses que han passat de pares a fills sovint el vent les esborra. Si bé els nusos continuen fent-se perquè queden forts i ferms, el nom i la seva història és com allò que el vent i el temps s'endugué
Així, nusos típics i útils han perdut el seu nom i reben el de qui els feia. No és d'estranyar, doncs, que el nus que a Llança es diu nus "d'en Miquel", a Mataró sigui el "d'en Cinto", a Vinarós el de "lo Joan" i a les Illes el "d'en Tomeu".
Per tal de fer la recopilació que tenim entre mans, i trobar tots el noms i una mica d'història, hem recorregut tota la zona costanera parlant amb vells mariners:des de més avall del Delta de l'Ebre fins més amunt del cap de Creus, sense oblidar ni els pescadors de Sitges ni la gent de Blanes o Vilassar. Hem parlat amb algun responsable dels rais del Segre i àdhuc amb algun antic pilot mallorquí, i gairebé sempre, excepte quan fèiem els nusos, si parlavem de lletres, acabàvem fent-nos un embolic.
En el llibre, veurem les eines que calen per fer-los, com es cuiden els caps, com es fan els principals nusos, perquè serveixen i com els diuen per altres mars.
