MARTIN EDEN

Després d'una baralla de carrer, l'escala de valors del jove mariner Martin Eden s'esfondra. Gairebé per casualitat, coneix Ruth, una jove de casa bona, i se n'enamora perdudament. Vol agradar-li i no sap com, fins que troba una entrada al seu món: els llibres. Aleshores Martin comença a llegir tot el que li cau a les mans. Ruth creu que les lectures que Martin fa són de mal gust, i ell aprèn que el gust no és una cosa personal, sinó que és una cosa que algú ostenta. El gust el té la gent culta, sensible, noble i delicada. La gent com Ruth. De manera obsessiva, el jove mariner s'entrega a la causa de la literatura per arribar a la noia i fer-se digne d'ella, però els camins per on s'endinsa el porten a mons insospitats.

Les conclusions a què arribarà Martin Eden no difereixen massa de les conclusions del mateix Jack London. De fet, estem davant de la seva obra més personal i autobiogràfica —també d'una de les més memorables—, la que ens pot fer entendre el destí que l'autor va escollir.

Jack London (San Francisco, 1876 – Glen Ellen, 1916), nascut amb el nom de John Griffith Chaney, és un dels escriptors nord-americans més coneguts de la seva època. Mariner, contrabandista, buscador d'or, corresponsal de guerra, London era l'aventurer per excel·lència. Es va iniciar en l'escriptura als disset anys, quan, aconsellat per la seva mare, es va presentar a un concurs literari, que va guanyar. Als vint-i-set anys, es va convertir en un escriptor consagrat gràcies a la seva famosa novel·la La crida del bosc. Durant els darrers anys de la seva vida, va publicar més de cinquanta obres, entre les quals destaquen Ullal Blanc, El taló de ferro, Per un bistec, John Barleycorn i El rodamón de les estrelles.