Feia una eternitat que parlàvem de fer alguna cosa amb Xavier Pié. Quan em va demanar què estava escrivint li vaig parlar de la Lluna blava. Aleshores em va proposar de treballar junts. I me'n vaig alegrar. Com podia desaprofitar l'ocasió? Fruit d'aquesta col·laboració és el llibre+disc que teniu a les mans, amb magnífiques composicions en què el seu saxo soprano sintonitza de ple amb els poemes. A partir d'aquell moment es va constituir una mena de tàndem per posar fil a l'agulla amb la música de fons del Xavier. Més tard s'hi va afegir Richard White, que va saber captar el to existencial del nostre treball, les seves il·lustracions -amb la metàfora del viatge a la lluna- evoquen el periple de l'existència. Finalment érem tres "astronautes" a bord d'una nau sideral navegant pels confins de la creació. Cadascú posava la seva part, però la missió lunar era compartida per un sol equip: música, paraula i imatge formen part d'una sola voluntat creativa indestriable. Lluna blava vol reivindicar l'astre nocturn per fer les paus amb nosaltres mateixos i propiciar que la lluna sigui -tant de bo- com un bàlsam que ens reconciliï amb l'essència del que som dins de l'eternitat i de l'univers infinit. La petita bellesa d'una papallona o el discret plaer d'una tassa de cafè amb llet dins de la immensitat del cosmos, la inquietud del pas del temps i les emocions també mereixen la revolució de la paraula, de la imatge i de la música.
