TERCERA EDICIÓ
La gran obra del pare de la novel·lística catalana moderna
Els límits entre la raó i els sentiments
La bogeriaés una novel·la-estudi psicològic d?una malaltia (la demència) i les conseqüències socials d?aquest fet en la persona de Daniel Serrallonga segons tres punts de vista: el del narrador, que a la vegada és també un personatge (actitud humanitària); el d?un amic del malalt (actitud habitual de la gent davant el boig), i el d?un metge (actitud científica i positivista).
La novel·la té dues característiques essencials: l?objectivisme creat pels diferents punts de vista i el determinisme. En efecte: la vida de Daniel Serrallonga ve determinada pel medi i per l?herència (pare dement i suïcida, mare mística i histèrica, una germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana).
Curadora: Maria Dasca
Narcís Oller
És considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d?advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. En la seva creació Narcís Oller s?inclina, d?entrada, per la prosa realista, però el seu talent el durà a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d?elements romàntics i modernistes, i finalment explorarà el potencial psicològic dels personatges.
La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa gràcies a obres com La papallona (1882) -precedida per una carta-pròleg d?Émile Zola-, L?escanyapobres (1884), La febre d?or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.
