A l'inici de la dècada dels quaranta, la Barcelona franquista era l'espai polític, cultural, social i econòmic ocupat pels que s'encarregaven d'imposar les consignes del nou règim. Entre els agents de la Barcelona franquista (autoritats polítiques, policials i militars, funcionaris i buròcrates, empresaris, grans i petits burgesos), hi havia algun escriptor i un nombre rellevant de periodistes i comentaristes de l'actualitat que s'expressaven des de plataformes com Destino o La Vanguardia Española, Diario de Barcelona i Solidaridad Nacional. La Barcelona franquista eren, entre altres, professionals del renom de Manuel Brunet, Ignacio Agustí, Carlos Sentís, Ramón Garriga, Santiago Nadal, Andres Revesz, Jaime Ruiz Manent, Juan Ramón Masoliver o Luis de Galinsoga. En aquest assaig minuciós i apassionant, Francesc Vilanova ressegueix amb atenció la manera com els analistes d'aleshores, cadascun des del seu mitjà, van transmetre una determinada visió del curs de la segona guerra mundial i dels estats totalitaris que la van protagonitzar. Així, els més destacats d'aquests periodistes s'anaven constituint en intel·lectuals de referència per a la Barcelona que havia fet creu i ratlla amb el passat republicà, a la qual fornien les pautes d'interpretació de la realitat que convenien al nou règim. Amb La Barcelona franquista i l'Europa totalitària (1939-1946), Francesc Vilanova ha escrit un llibre indispensable, que ens convida a recordar, contra l'oblit interessat, un pas significatiu de la nostra història contemporània i els personatges que s'hi van comprometre.
