La sublevació feixista de 1936 i la subsegüent Guerra Civil van estroncar-li molts projectes i Virella va dur fins al límit el seu compromís polític, ideològic i humà. Incorporat des del començament a l'exèrcit republicà, adquirí el grau de tinent d'Artilleria a l'Escola Popular de Guerra i va combatre a diversos fronts.
El final de la guerra, amb la derrota de la República, no va significar per a ell com tampoc no ho va ser per a la majoria d'antifeixistes el final d'una època dramàtica de sofriments i perills. Reincorporat a la vida civil, familiar i laboral, aviat va ser detingut, processat, jutjat, condemnat i empresonat a diversos establiments penitenciaris.
La Junta de Defensa Nacional dirigida per Casado havia promés als combatents republicans que negociaria una pau honrosa amb l'exèrcit franquista. Les imatges que la mirada de Virella trasllada als seus quaderns de notes desmunten dramàticament la fal·làcia franquista: la pau no és tal i sí, en canvi, una persecució cruel i indiscriminada dels considerats enemics; i l'honor, malauradament, no apareix per enlloc, i sí els instints més inhumans i vexatoris.
La personalitat lluitadora, positiva i analítica de Virella es va imposar, però, al seguit d'humiliacions i revenges miserables que van caracteritzar aquell període. I d'aquesta actitud són fruit aquestes Imatges, que l'autor no preveia publicar, i que representen una admirable descripció i anàlisi de la parcel·la de sordidesa que els esdeveniments el van fer viure: des del comportament d'alguns covilatans, vells coneguts i quasi-companys ideològics d'abans de la guerra, reconvertits en esforçats repressors franquistes, fins a la situació a les presons barcelonines del moment (Sant Elies, Model, i altres), amb el seu seguici de misèria material i humana il·lustrat amb commovedors retrats de persones i situacions. Això, no obstant, no fa que Virella sigui autocomplaent; una permanent actitud autocrítica el fa assenyalar les contradiccions i errors que, amb encert, adverteix en el cantó republicà. Tot, però, misèria i grandesa, és contemplat amb mirada comprensiva i humana, no exempta, molt sovint, d'ironia.
