ELS ARXIUS DE SHERLOCK HOLMES

Publicat el 1927, Els arxius de Sherlock Holmes posa punt final, amb les seves dotze històries, a l'obra completa (seixanta històries: quatre novel·les i cinquanta-sis contes) del perspicaç i irrepetible Holmes. Han transcorregut deu anys d'ençà de la publicació de Els darrers aplaudiments, i Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930), a contracor, ha anat publicant en diferents revistes les aventures i habilitats del detectiu més famós de la història. Aventures en les quals el lector es troba amb elements que recorden altres històries ja resoltes: clients que li encarreguen que trobi persones desaparegudes (El soldat pàl·lid, Els tres Garridebs, El colorista jubilat), esclareixi obscures intencions d'estranyes personalitats (El client il·lustre, Els tres frontons, Thor Bridge, L'home que s'arrossegava, Shoscombe Oíd Place) i intervencions en casos que es mouen en el terreny del fantàstic (La cabellera de lleó, L'hostessa del vel) i una sorprenent història de vampirs (El vampir de Sussex).

Conan Doyle no va poder imaginar-se mai la dimensió social i cultural que el seu detectiu arribaria a tenir: estudis de semiòtica, clubs de lectors en els racons més insospitats, un museu en el domicili de Baker Street, frases habituals («Elemental, estimat Watson»), centenars de pel·lícules, etc. I si mai s'ho va imaginar devia pensar que els lectors de les seves novel·les (i de novel·la en general), a finals d'aquest mil·leni, segurament serien tan innocents, i se sentirien tan indefensos, com els personatges que acudien al despatx de Sherlock Holmes a aclarir uns misteris que per a una ment tan lúcida com la seva resultaven d'allò més molestos en la mesura que el feien arribar tard a una òpera de Wagner al Covent Garden, o él distreien de l'estudi de les arrels caldees en la llengua celta.