EL RETORN

El retorn és un recull de poesies on s'hi pot veure molt clarament el discurs poètic que l'autora ha anat desenvolupant al llarg de la seva obra. Per un costat, el to narratiu que és un homenatge entre nostàlgic i joiós de la terra que l'ha vist néixer, la vida camperola, les tasques del camp o els personatges que el poblen; són poemes llargs i descriptius, com ara El pi ver. Per altre, l'ideal de bellesa que té una font d'inspiració molt concreta i que Maria Antònia Salvà anomena, en general, "la musa popular", és a dir, el patrimoni folklòric, però que té un nom molt concret, Flauta, la seva dida, que l'ha va iniciar en la cant popular. Aquest sentiment el plasma a D'un sobrenom. Així mateix, Maria Antònia Salvà utilitza la seva poesia com a resposta a les bromes i al rebombori que s'havia aixecat entorn a la seves relacions amb el poeta Josep Carner i l'acceptació del joc d'esdevenir una flor desitjada, tal com ho plasma a La fiblada.. I així podriem continuar: destacant com cadascun dels poemes de El retorn són una part del tot de l'obra i de la vida de Maria Antònia Salvà.