Una anàlisi amena del projecte escolar i educatiu del segle XXI.
La crisi de la institució escolar ?els seus motius de fons, no les reformes legislatives conjunturals? és un tema que causa preocupació i provoca debats aferrissats entre els diversos col·lectius implicats.
Alguns signes de la decadència de l?escola podrien ser la desaparició de l?esforç personal de l?alumne i la seva substitució per didàctiques de l?interès; el «zapping» com a forma predominant de la pràctica intel·lectual; la renúncia progressiva a la redacció de textos complexos i a la seva exposició oral; la progressiva introducció de pràctiques de «debat», que reforcen el costum de l?alumne de blindar-se darrere de la seva opinió; o el dogma que el paper fonamental de l?escola és el foment de l?autonomia de l?individu.
En aquest esplèndid assaig ?que va rebre una menció especial del jurat del Premi IDEES d?Assaig Breu en l?edició del 2003?, Gregorio Luri afirma que aquesta realitat significa la fi del projecte pedagògic de l?escola republicana francesa i del model de societat que aquesta volia contribuir a crear (en la que la instrucció pública, la ciutadania i la república formaven un tot).
A través d?un subtil joc de desvetllaments successius, l?autor defensa la importància de la responsabilitat personal (que significa assumir el deute que l?alumne té amb la societat i amb les generacions que l?han precedit) i critica l?absència dels conceptes de «criteri», «virtut» i «voluntat» en el vocabulari (i en la pràctica) pedagògic actual.
Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955)
Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, treballa com a professor de Filosofia en un Institut de Batxillerat. Ha publicat, entre d?altres, «L?aventura d?una ciutat» (Grijalbo, 1991), «El proceso de Sócrates» (Trotta, 1998) i «Prometeos. Biografía de un mito» (Trotta, 2002). Amb «Esbós del vol de l?àliga» (Columna, 1998), va guanyar el Premi de Poesia «L?Espurna del Clot» de 1998.
