«Em sento com una musa en excedència, ja no sóc una jove promesa ni tinc un càrrec reconegut. Ni apunto enlloc ni he assolit res.» Així es veu a si mateixa la protagonista d’aquesta història el dia que fa 30 anys, un 23 d’abril, quan es desperta amb un desconegut i pensa que ja no té edat per fer aquestes coses.
Mallorquina de naixement, treballa com a periodista en un diari de Barcelona. Quan entén que en sis mesos es quedarà sense feina, s’assabenta que, a sobre, li apujaran el lloguer del pis.
Barcelona s’obre carnal als bars i els locals nocturns, on la cervesa, fresca i amarga, es converteix en metàfora.
