La política ha esdevingut en aquest principi de segle un àmbit restringit. Segons algunes enquestes, només un 1% de la població pertany a un partit polític i només un 30% declara sentir interès per seguir la política, mentre que la paraula "indiferència" resulta la més adient per reflectir la sensació que provoca entre el 80% dels joves. Els propis partits polítics tampoc no donen una resposta acurada a les preocupacions quotidianes quan es deixen guiar per interessos, quan s'aglutinen acríticament davant un dirigent, o quan assisteixen amb certa desconfiança a la lògica renovació interna. Davant aquesta situació l'exigència evangèlica del cristià té molt a dir: ell, ens diu Rigol, està especialment preparat per assumir les "lleis internes del poder" però alhora, per saber-les criticar i superar, aproximant-se així a la realitat humana dels fets. És el cristià qui, des de les seves fermes creences i el seu compromís cívic, està preparat per tornar a fer de la política una experiència comunitària viva. D'aquesta manera, sobre una base teòrica solvent, amb especial atenció al Concili Vaticà II i als casos pràctics que proporcionen trenta anys d'activitat política exemplar, aquest llibre ens ofereix una lectura amena que dóna respostes a una crisi i una realitat d'absoluta vigència.Joan Rigol i Roig (1943) és un home de formació humanística i filosòfica. L`any 1976 es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual n`ha estat president des del 1987 fins l`any 2000. Fou diputat al Congrés de Diputats els anys 1979-1980. Nomenat conseller de Treball en la segona legislatura (1980-1984), Conseller de Cultura en la següent legislatura (1984-1985), Diputat al Parlament de Catalunya en la tercera (1988-1992) i quarta legislatures (1992-1995), a l`inici de la sisena legislatura fou elegit president del Parlament de Catalunya (1999-2003). Designat senador en representació de la Generalitat l`any 1993, ocupà la vicepresidència primera en la cinquena legislatura (1995-1999). Compromès en la vida ciutadana, és membre actiu de diferents patronats de caràcter sociocultural (Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure, Fundació Olof Palme, Institut d`Humanitats, Capella Reial de Catalunya i Instituto Universitario Ortega y Gasset). El seu pensament sociopolític, de profundes arrels d`humanisme cristià, l`ha donat a conèixer a publicacions com Poble i consciència nacional (1986) o Camins de diàleg (2003), ambdós publicats per Edicions 62.
