Jaume C. Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984) ja escrivia contes de petit. Eren uns contes que ja avançaven algunes coses que han acabat configurant el poeta jove que avui presentem. Contes on els personatges eren els Màsters del Universo, els cavallers Jedi o les Tortugues Ninja, empeltats d un món mitològic infantil que es convertiria, a la llarga, en una certa propensió cap a la mitomania envers personatges, poetes i temàtiques que omplirien la seva personal poètica. Va estudiar filologia anglesa i començà a escriure poesia per culpa de la lectura d Estellés i del mestratge de Margalida Pons, dos mites, ja. A Anglaterra va formar part de la Poetry Society de la Universitat de Sheffield i hi va començar a publicar els seus primers textos (en anglès) alhora que això significava un aventurar-se cap a un món que va molt més enllà de la creació poètica estricta i que desemboca en la pura militància en el fet poètic, en l actitud poètica com a filosofia existencial i com a pauta de vida, perquè Jaume C. Pons Alorda no és només un poeta que escriu sinó un poeta social, un poeta vital, un poeta polític, un poet
