ANARQUISTES I BAIXOS FONS

Aquest estudi pretén analitzar la delinqüència, sovint denominada social, que alguns militants de l'anarquisme -la força sindical majoritària a Catalunya abans de la guerra civil- van emprar a fi d'aconseguir millores socials, per finançar-se sindicalment o, de vegades, simplement per lucrar-se a títol personal. Aquesta delinqüència va variar en els diferents règims polítics que van succeir-se al llarg del període estudiat: la monarquia d'Alfons XIII, la Segona República i el franquisme. L'estudi no pretén entrar en disputes ideològiques, emprades sovint per amagar els fets històrics, sinó que es limita a traslladar a la narració la vida constatable dels protagonistes i els seus fets delictius. El treball intenta aproximar-se a uns personatges tèrbols i indirectament a uns períodes històrics difícils, i no pretén en cap moment justificar una adscripció política i sindical concreta o denigrar-ne una altra.