- Editorial:
- MOLL
- Año de edición:
- 2010
- Materia
- poesia
- ISBN:
- 978-84-273-5157-8
- Páginas:
- 220
AL LLINDAR DE L'ARA
OBRA POÈTICA III
LLUÍS SOLÀ
Al llindar de l'ara és, com diu el professor
Enric Bou al pròleg, un "llibre de llibres" que
ofereix al lector cinc reculls inèdits de poemes
de Lluís Solà, en els quals indaga noves formes
de dir, o aprofundeix en d'altres ja practicades
anteriorment, en una perfecta correlació de
forces entre audàcia, saviesa i rigor. L'afany de
veritat, de coneixement, i l'amor per la llibertat
i les paraules de la tribu nodreixen la poesia
de Solà, que creix des del subsòl íntimament
connectada a la natura i fermament educada
pel do de la intel·ligència, fins que brota
per fi cap al cel mentre canta la vida i el seu
misteri.
Poesia del concret i de l'inefable, de
l'esperit tant com de la matèria, de l'experiència
i del pressentiment, Al llindar de l'ara ens
presenta un poeta en el moment més àlgid de
la seva fecunditat i, juntament amb els volums
anteriors de la seva obra poètica, corrobora
Lluís Solà com un dels noms fonamentals de la
poesia catalana d'ara.
Lluís Solà
(Vic, l940) és poeta, dramaturg, director i
teòric teatral. Com a editor, col·laborà en la revista Inquietud i és un dels impulsors de la revista
de poesia Reduccions, de la qual és director. Ha publicat els llibres de poesia Laves, escumes (1975),
L'herba dels ulls (1993) i De veu en veu, obra poètica I (2001), L'arbre constant, obra poètica II
(2003) i Entre bellesa i dolor, obra poètica IV (2010). Ha estat guardonat amb el premi Quima
Jaume de poesia (2001) i amb el Premi Nacional de la Crítica (2002). Ha estat traduït a diverses
llengües. En la seva faceta de dramaturg, Lluís Solà ha dut a escena obres d'Strinberg, Esquil o
Brossa, entre d'altres, i també ha estrenat obres pròpies. És director i fundador del Centre
Dramàtic d'Osona. Com a traductor, ha fet versions de Kafka, Dürrenmatt, Handke, Rilke,
Rimbaud, Pound o Pessoa. Com a crític, ha estudiat l'obra de Vinyoli, Beckett o Miquel Martí i
Pol. També s'ha de destacar el seu vessant cívic, amb un esforç constant per assolir el reconeixement
oficial de la llengua catalana.
